Arrós en fesols y naps. (VALENCIANO VULGAR) Teodor Llorente 22 diciembre 1891

Per l’horta, tocant migdia, plens de infantil alegria, dijosos y satisfets, tornaven a la alquería dos pobres fematerets. L’un y l’altre, al escoltar les dotse, que en so de queixa els cridaven à la llar. tingueren una mateixa idea: la del dinar. Lo més menut, que li guanya al altre que l’acompanya en vivor, li digué així “Si fores lo rey d’Espanya, ¿qué dinaries tu huí? Alsant lo front ple de arraps. y soltant la llengua pronta, li contesta: “¿Pues no hu saps? ¡quina pregunta més tonta… arrós en fesols y naps.. Y tú?»-afegi lo major. lo menut llansă un suspir, y torcantse la suhor, li replica: Qué he de dir, si tu has dit ya lo millor?

Deja una respuesta

A %d blogueros les gusta esto: